RECITACIÓ D'UN POEMA.

Una de les moltes tasques a realitzar el primer semestre a la matèria de COED, amb l'Imma, ha sigut que tots els companys de classe havíem de memoritzar i recitar un poema davant dels altres.

L'activitat es va duu a terme durant la primera part de les sessions, que en van ser tres. Els dies què es van recitar van ser: 30 de novembre, 7 i 14 de desembre. A mi hem va tocar recitar l'últim dia, el 14 de desembre.

El poema què vaig escollir va ser "T'en recordes, pare?" del llibre "Perfils" de Dolors Virgili i Recasens. El fet d'aquesta tria va ser que aquesta escriptora és parenta, a més a més, tenia el llibre citat anteriorment dedicat a la meva mare.

Des de bon principi ja sabia què era aquest poema el que volia recitar, ja que m'hi sento molt ben identificat. Parla del seu pare que treballa al camp (pagès), què és molt treballador i també dels records de la tenda on venien els productes. El meu pare i avi matern són pagesos, i la meva àvia tenia una tenda. Aquestes són les característiques perquè em sento identificat, ja que llegint el poema hi veig reflectit el meu pare i avi tal i com ho veia l'escriptora. També com és de dura la vida al camp i la manera apasionada i vocacional de vendre de la meva àvia.

T'en recordes, pare? 

Te’n recordes, pare,

de quan tu cuidaves

les plantes a l’hort?

I mai no et queixaves

i en arribar el vespre

al carro hi portaves

gairebé de tot. 

Te’n recordes, pare,

de quan em prenies

i em deies: “Afanya’t!,

que si tot va bé

collirem préssecs,

mongetes, tomaques

i pebrots tanbé”? 

Te’n recordes, pare,

de la paradeta

sempre tan bonica

d’un matí d’estiu,

on mai no faltaven

les ganes de vendre

fent sempre l’ull viu?
 

Te’n recordes, pare,

Jo encara ho enyoro,

guarnir el banc de fusta

i cridar les dones:

“Au, veniu aquí,

que la fruita és fresca

i l’enciam fi!” 

Te’n recordes, pare?

Jo sí que ho recordó

i el record que en tinc

és que treballaves

i mai no et queixaves.

Jo no sols t’estimo

sinó que t’admiro

perquè ets bo i humil. 

           

Dolors Virgili i Recasens

Autoavaluació del poema:

Crec que recitar un poema no és gens fàcil ja que s'han de controlar els nervis, gesticular, fer una bona entonació,... perque el públic capti i entengui el significat del poema.
Penso que la meva recitació no va estar gens malament, però que calen retocar molts detalls perque aquesta sigui perfecte. Un dels aspectes a millorar que jo vaig notar va ser aprendre a controlar els nervis, ja que vaig patir una mica de nervis al principi i al final de la recitació. Crec que també hauria d'haver millorat la gesticulació i postura per captar més l'atenció del públic, en alguns moments tenia les mans dins les butxaques. Crec que l'entonació de la veu i la mirada la vaig duu bé a terme.


Conclusió:
Penso que aquesta activitat ha sigut molt important, com totes les altres exposicions realitzades, ja que per aprendre a parlar bé en públic la millor manera és practicant davant de tots els companys de l'aula.